El nostre viatge

DUBLIN

Dublin agrupa gran part dels llocs més interessants en una zona concreta i és fàcil de recorrer la ciutat a peu. Llocs històrics com la catedral de Christchurch i el castell de Dublin competeixen amb el transitat Temple Bar, l’ elegància georgiana de paisatges urbans del S. XVIII com Merrion Square, les zones noves com Smithfield, Grafton Street, o O’Connell Street, Phoenix Park, el Grand Canal., la biblioteca de Chester Beatty, la exposició del llibre de Kells en Trinity College.

Orientació:

Els límits de Dublin són difícils de definir. La demarcació més important és la del riu Liffey, que divideix la ciutat per la meitat.

Atraccions turístiques:

Trinity College i voltants: Des de finals de la decada de 1700, tots els grans carrers de Dublín surten de College Green, un terreny triangular amb una bonica conjunció d’edificis dominats per la façana neoclàssica del Trinity College. Actualment College Green és una intersección sorollosa on és difícil creuar el carrer. De totes maneres, un cop atravesades les portes, el Trinity està construit amb tan ingeni que el soroll de la ciutat es queda fora. El College es va inaugurar el 1592 per Isabel I com a centre d’aprenentatge per la supremacia angloirlandesa.Es va admetre a catòlics el 1793, però fins el 1970 no van poder asistir a les classes sense un consentiment especial de l’arzobisbat de Dublin.

Genis de la literatura van estudiar aquí (Bram Stoker, Oscar Wilde, Samuel Beckett…)
És l’universitat més prestigiosa d’Irlanda, té 16 hectarees, els edificis més bonics de la ciutat i els tresors del país: El Llibre de Kells, medieval, que es guarda a la biblioteca original de la facultat.

Les construccions més atractives són les de la plaça principal, la capella, l’Examination Hall, el Campanile de Lanyon (de 30 m).


Banc d’Irlanda: El gran edifici davant del Trinity és l’actual seu del Banc d’Irlanda, encara que anteriormente era la seu del Parlament irlandés (1729 - 1800).

Dame Street i voltants: és un dels carrers principals de la ciutat. Trobem l’edifici del Banc Central, que no està construit del terra cap a adalt, sino que està “suspés” al voltant d’un eix central, que li dona un aspect molt inestable. Al davant hi ha l’escultura Crann ann Ór ( arbre d’or) d’Eamonn O’Doherty. Al mateix carrer tb trobem el Olympia Theatre.

Al carrer South Great George’s Street trobem l’arcada de George’s Street de maons vermells. Es tracta d’un mercat victorià cobert en el que es ven roba, menjar i altres productes.

Esglesia carmelita de Whitefriar Street.

Castell de Dublin: és l’antiga seu del poder britànic a Irlanda. Actualment està destinat per funcions diplomàtiques. L’edifici més antic és la torre Record. Al llarg dels segles s’ha anat afegint edificis a la zona del castell, amb un resultat una mica irregular d’estils de construcció. A la part posterior del castell trobem els jardins de Dubh Linn amb la biblioteca Chester Beatty.

Dublin City Hall (Ajuntament): Hi ha figures clau de l’historia dublinesa.
Temple Bar: Es la zona entre Dame Street i el riu Liffey. Els carrers són adoquinats del S. XVIII, les places públiques són peatonals, els bars i les botigues estant sempre plenes.
És la zona de pubs, sovint força turístics!

Catedral de Christchurch: L’any 1038 es va construir inicialmente en fusta a petició del primer bisbe de Dublin. El 1170 es va reconstruir en un estil més idoni el creuer sud, la muralla nord, el cor i la cripta; la resta de la catedral es va restaurar entre 1871 i 1878.

Nosaltres vam visitar la catedral per fora ja que a dins estaven fent una ceremonia de graduació (no vam averiguar de que es graduaven, però hi havia molta gent!)

Si es segueix el caminet del costat de l’entrada a la catedral s’arriba a la biblioteca Marsh, envolatada de jardins. Aquesta és la primera biblioteca pública construida a Irlanda (1701) i segons es diu la sala de lectura és molt maca. Nosaltres la vam trobar tancada.

Catedral de St Patricks: Originalment estava situada fora de les muralles originals.
Dublinia: Dins de l’edifici es pot veure una exposició del Dublin medieval.

Els Ponts: Pont del Mileni i el Pont de Ha’Penny. (1816. El seu nom oficial es el Pont de Liffey, però com abans es cobrava un peatge de mig penic (half penny).

O’Connell Street: és un dels carrers més importants de Dublin, plena d’estatues i edificis majestuosos. Destaca el Monument de la llum, una enorme columna al mig del carrer, feta d’acer inoxidable d’uns 120 m d’alçada. També trobem l’estatua de Daniel O’Connell, que forma la porta d’entrada al carrer. Es va construir el 1854, i es tracta duna representación del persónate amb 4 victories alades. L’Oficina general de Correus és el cor del carrer.Es va inaugurar el 1818 i es un lloc emblemàtic i ple d’ història a Irlanda. És un símbol de l’independència irlandesa.


DIA D’ EXCURSIONS

Vam decidir aprofitar un pase de tot el dia de DART (trens suburbans)

HOWTH: Està situat a l’extrem nordest de la bahia de Dublin, Howth va ser també el port principal de la ciutat. La ciutat avui en dia és un centre dedicat a la pesca i a la navegació amb vela. Howth està dominat pel Ireland’s Eye (l’ “Ull d’ Irlanda”), una illa rocosa i santuario d’aus marines que inclouen les ruines d’un monees ir del s.VI i una torre Martello. Rodones, de granit, amb murs gruixuts i finestres. Les torres Martello es van construir com a atalaies durant les guerres napoleoniques i són una vista típica de la costa de Howth a Dalkey.

A la distància també es veu l’illa de Lambey.

Aquí ens vam trobar en un mercat al port… Jo em vaig comprar un abric i la Núria una supermuffin. Entre totes vam comprar un pà molt bo!

MALAHIDE: Situat al nord de Howth. Actualment és un complex residencial que ha conservat el seu ambient de poble. Vam visitar el Castell de Malahide. Durant 800 anys va pertanyer a la mateixa familia Talbot, excepte un breu període durant l’època de Cromwell. Es va obrir al públic l’any 1975. Es troba situat a les afores de la ciutat, al mig d’un bosc de 120 hectarees.

L’Ebe, l’Antonia i jo vam entrar a dins on vam veure mobles del S. XVIII i principis del S.XIX., quadres, les estancies del castell…En el gran Hall hi ha una petita porta que porta a la Puck’s Tower. Segons l’història, Puck era tan deforme i encorvat que se li va encargar la tasca de vigilant del castell. Per desgràcia, no ho feia gaire bé. Els enemics van atacar el castell mentres Puck dormia, avergonyit es va ahorcar. De totes maneres, Puck torna de tant en tant . L’última vegada que se’l va veure va ser el 1975, durant la subasta del castell.

DUN LAOGHAIRE: continuarem explicant el viatge més tard....